El risc més gran de Laura Pinyol editat per Ara Llibres.
“La gent de ciutat, quan se’n va a l’entorn rural, al camp, necessita immiscir-se en el paisatge, com si hagués de recuperar aire fresc, aire net, una mena de cura de salut. Fer fotos, penjar-les a instagram o a Facebook, per gala d’una pausa sanadora, de cap de setmana, espots i eslògans de desconnexió i sant tornem-hi”. La periodista Laura Pinyol (Terrassa, 1979) contraposa el món urbà i rural en la seua primera novel·la El risc més gran (Ara Llibres) i utilitza Prat de Comte —el poble més petit de la Terra Alta— com a metàfora. Però aquest només és un dels eixos que articulen aquesta ficció que ho té tot: té fons i té forma.
La protagonista es diu Júlia, té trenta-quatre anys, dos fills, un marit absent i una nova vida a Prat de Comte. Així, el personatge principal articula el fons de l’obra, amb tot de personatges que basculen al seu voltant i permeten abordar temes com les pèrdues familiars, la maternitat, els èxits professionals, la incomunicació de la vida moderna, els models de família o la violència masclista. Una novel·la que també parla de segons oportunitats i de la capacitat de renàixer. El risc més gran és la seua opera prima, però l’estil és talentós. Una novel·la generacional amb personatges ben perfilats, realistes i reflexius.
La novel·la aborda temes com al les pèrdues familiars, la maternitat, els èxits professionals, la incomunicació de la vida moderna, els models de família o la violència masclista.
El llibre és un trencaclosques d’històries que encaixen sense fissures. Hi ha pocs diàlegs, però les converses es fusionen amb el relat de manera natural, sovint amb un estil indirecte. La idea del llibre va nàixer quan fa tres o quatre anys l’Ajuntament i l’Escola de Prat de Comte van fer una crida per buscar famílies amb nens que hi anessin a viure, i així evitar el tancament del col·legi per manca d’alumnes. Aquest va ser el detonant d’una novel·la que agradarà sobretot als qui ens movem entre els 30 i els 40 anys. Si fa uns anys vau gaudir amb Primavera, estiu, etcètera de l’escriptora Marta Rojals, El risc més gran serà una bona elecció.
PD: La imatge de portada —del Rafael López Munné— descriu bé el tarannà de la novel·la: un paisatge bell però solitari i un horitzó clar però llunyà entre les serres desdibuixades del Massís dels Ports.