“En política, no has d’esquivar les grans decisions, hi has de fer front”. Així de clar i contundent es va pronunciar ahir David Cameron, el primer ministre britànic, en una entrevista a la ràdio de la BBC. “Quan Alex Salmond i els nacionalistes escocesos van guanyar les eleccions, el 2011, podia escollir. Podria haver ignorat les demandes pel referèndum d’independència i iniciar una gran lluita entre el govern de Westminster i el govern escocès d’Edimburg. Vaig creure que el correcte, demostrant respecte pels votants, era fer un referèndum legal, decisiu i just”, va afegir el líder dels conservadors britànics. Cameron, que el gener de l’any passat es va comprometre a organitzar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE si guanya les eleccions generals del 2015, també va defensar la necessitat que la gent expressi la seva opinió. “Al final, no pots mantenir la gent en una organització contra la seva voluntat, i això s’aplica al Regne Unit i a la UE. Per tant, penso que he pres la decisió correcta en respondre a aquestes qüestions sobre el futur del Regne Unit, en comptes d’esquivar-les”, va concloure.
Precisament, el futur del Regne Unit a Europa i el referèndum per a la independència d’Escòcia són els dos temes que vertebren els discursos polítics en la campanya per a les eleccions europees que ha començat aquesta setmana. I és que, malgrat l’intent de no barrejar el debat identitari escocès i l’europeu, tothom té clar que les eleccions del 22 de maig -els britànics votaran en dijous- serviran de termòmetre per mostrar quina és la força de l’europeisme a Escòcia i, també, per calcular l’estat d’opinió davant el referèndum independentista previst per al 18 de setembre. Per això, els últims dies, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha volgut posar èmfasi en la idea que, amb la independència d’Escòcia, Europa pot guanyar un soci entusiasta. Una idea que s’ha d’entendre com un pols de força a l’euroescepticisme de David Cameron, i, sobretot, com a resposta a les declaracions del febrer del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, segons el qual l’adhesió d’una Escòcia independent a la Unió Europea seria “extremadament difícil, sinó impossible”. Així, en el míting d’obertura de la campanya electoral del Partit Nacionalista Escocès (SNP), Salmond va deixar anar un missatge molt clar: “Escòcia necessita veu pròpia a Brussel·les. Un suport ampli al nostre partit serà el primer pas per aconseguir la victòria del sí al setembre i per demostrar que volem continuar formant part de la Unió”.
El discurs euroescèptic // I al discurs identitari s’hi superposa el debat sobre la permanència del Regne Unit al club europeu. Més enllà de la consulta sobre la sortida dels britànics d’Europa que proposa Cameron, la veritable sorpresa d’aquests comicis europeus és el creixement del suport al Partit Independentista del Regne Unit (UKIP) -conservador, populista i decididament antieuropeu- que algunes enquestes situen com a guanyador a Anglaterra, amb uns punts d’avantatge sobre el Partit Laborista. Ara bé, la incidència del UKIP a Escòcia es preveu molt menor i no es creu que sobrepassi el 10%, lluny del 33% al qual aspira l’SNP o el 31% que els sondejos atorguen als laboristes escocesos. “Aquestes diferències de comportament electoral entre Anglaterra i Escòcia poden tenir un impacte en el referèndum per a la independència. I és que si els escocesos interpreten que l’èxit del UKIP a Anglaterra és l’avantsala a una consulta per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, serà més fàcil que donin suport a la independència d’Escòcia”, explica el professor Glenn Gottfried, coautor d’un dels estudis sobre intenció de vot promogut per la Universitat d’Edimburg. Segons aquest sondeig, el 48% dels escocesos estarien a favor de la permanència a la UE, un percentatge que a Anglaterra es redueix fins al 37%.
Malgrat l’europeisme del qual fan gala els nacionalistes, a Escòcia l’índex de participació en els comicis europeus sempre s’ha mogut en la franja més baixa de les estadístiques. El 2009 es va situar en el 28%, el percentatge més baix del Regne Unit i per sota de la mitjana del 43% de la Unió Europea. “Sigui veritable o fals, aquestes eleccions es perceben com un simple tràmit burocràtic, sense influència en la vida diària dels ciutadans. És una idea molt arrelada i malgrat que el 22 de maig hi haurà una nova variable en joc [la proximitat del referèndum per la independència] no crec que la participació augmenti gaire”, explica Derek Hammersley, president del lobi European Movement d’Escòcia. En tot cas, no està previst que les eleccions del 22 de maig canviïn de manera substancial l’equilibri actual de forces a Escòcia. Dels sis parlamentaris que corresponen a la circumscripció escocesa, dos estan en mans de l’SNP, dos més pertanyen als laboristes, mentre que els conservadors i els liberals demòcrates només disposen d’un representant. Ara bé, els sondejos suggereixen que el Partit Liberal Demòcrata perdria la seva única representació a favor del UKIP o l’SNP. Independentistes escocesos i antieuropeus britànics es disputen, doncs, un diputat en unes eleccions que a peu de carrer es viuen amb indiferència. Molt diferent serà la cita amb les urnes del 18 de setembre. (Diari ARA, 10/05/2014)
Deixa un comentari