Quan Scott Manson s’acosta a la gent que fa cua per entrar a la carnisseria JohnBain&Son —“Hi fan els millors Scotch pies [pastissos de carn] d’Edimburg”, assegura—, una senyora amb un paraigua blau i grana arrufa el nas. “No em vingui a convèncer, tinc clar que votaré no a la independència, és inviable”, diu la dona abans que Manson li pugui entregar el fullet de la campanya YesScotland. Som al barri de Stenhouse, una zona residencial a l’est d’Edimburg. El termòmetre frega els tres graus i cau un xim-xim empipador. Però ni el fred, ni la pluja, ni l’actitud bel·ligerant d’alguns ciutadans han desanimat els vint voluntaris que han sortit al carrer per fer campanya a favor del sí al referèndum escocès. “Serà complicat convèncer els partidaris del no, però hi ha molts indecisos i els hem de portar cap al nostre terreny”, comenta Manson. I, per fer-ho, només queden vuit mesos. El referèndum se celebrarà el 18 de setembre i de moment el no continua al capdavant a les enquestes, que, amb algunes variacions, situen el sí al voltant del 35% i el no al 50%. “Estem segurs que els pròxims mesos notarem canvis, potser a partir del febrer o el març. Seran canvis molt graduals, però aconseguirem capgirar els resultats”, argumenta Gordon MacDonald, parlamentari del Partit Nacional Escocès, que avui també s’ha sumat a la campanya informativa.
Les enquestes, immòbils // Caldrà veure com evolucionen les enquestes, però el cas és que els últims mesos ni la publicació del llibre blanc —el document de 670 pàgines que el govern d’Escòcia va presentar a l’octubre com a full de ruta de la independència i que havia de servir per convèncer l’opinió pública— ni les accions de la plataforma YesScotand, que agrupa partits polítics i associacions ciutadanes independentistes, han aconseguit fer variar de manera clara els resultats de les enquestes. “Els escocesos saben que aquest govern és seriós i responsable, amb capacitat per liderar el procés polític. I això tard o d’hora es traduirà en més suport a la independència”, destaca MacDonald referint-se a un sondeig de la tardor en què el 57% dels ciutadans estaven satisfets amb l’acció de govern d’Escòcia, la xifra més alta de l’últim any. Però el periodista David Torrance, que acaba de publicar el llibre The battle for Britain, ho qüestiona i creu que els nacionalistes escocesos poden ser víctimes del seu propi èxit: “El primer ministre, Alex Salmond, ha optimitzat les competències del govern d’Escòcia i ha estat capaç deconsolidar cert nivell de benestar, i precisament per això, perquè bona part dels escocesos tenen sensació de confort, no veuen la necessitat de córrer els riscos que planteja la independència”.
Ara bé, aquesta sensació de confort pot fer aigües si s’acaben confirmant les intencions de George Osborne, el ministre d’Hisenda britànic, que a principi de mes va proposar una retallada de 30.000 milions d’euros per complir amb els objectius de dèficit d’aquí al 2018. Macdonald afirma: “Les retallades socials del govern de David Cameron i el gir capa la dreta dels laboristes, el principal partit de l’oposició, poden espantar els votants escocesos. Si els indecisos, majoritàriament d’esquerres, intueixen que Londres posa en perill l’estat del benestar, és possible que s’acabin sumant al tren de la independència”. A part de les retallades, les eleccions europees del maig seran un altre esdeveniment que caldrà tenir en compte. Si, com diumenge publicava The Independent, es confirma la victòria dels antieuropeistes de l’UKIP a Anglaterra i de l’SNP, proeuropeu, a Escòcia, el contrast electoral al nord i al sud de l’illa pot posar en relleu la vocació europeista dels escocesos, que, en cas d’independència, defensen l’ingrés a la UE.
Unes prediccions volàtils // “Més enllà de les prediccions, estic segur que molta gent no decidirà el sentit del seu vot fins que arribi el moment del referèndum”, diu Manson mentre carrega unes caixes de fullets de campanya al cotxe. En altres paraules, la situació pot canviar a l’últim moment, com va passar en les eleccions al Parlament escocès del 2011, quan les enquestes no van preveure la victòria dels nacionalistes per majoria absoluta. De moment, malgrat alguna conversa pujada de to, al barri de Stenhouse els passavolants han encaixat el debat amb calma i certa indiferència. I, així, assegurar qualsevol resultat en el referèndum és tan agosarat com fer la predicció meteorològica en un país on el temps canvia cada cinc minuts. (Diari ARA, 21/01/2014)
Deixa un comentari