En el seu llibre sobre la independència d’Escòcia titulat Road to referendum, el periodista Iain Macwhirter defineix el Partit Nacional Escocès (SNP) com “el partit nacionalista d’Europa amb menys votants nacionalistes”. L’apreciació, que podria pecar de contradictòria i exagerada, no deixa de tenir la seva part de veritat i ajuda a respondre una pregunta clau: si l’SNP té majoria absoluta al Parlament d’Escòcia, per què gairebé totes les enquestes donen un clar avantatge al no en el referèndum per la independència del 18 de setembre de l’any vinent? Alex Salmond, el primer ministre d’Escòcia, és conscient que l’èxit del seu partit en les eleccions d’ara fa dos anys es deu, en part, al desprestigi del Partit Laborista, un partit que en les últimes dècades havia dominat sense problemes la política escocesa. En els últims anys la percepció popular que el laborisme s’havia esgotat i ja no defensava amb prou contundència les polítiques socials va fer que, en els comicis del 2011, l’SNP recollís el vot de càstig al Partit Laborista Escocès. Per això, un gruix important dels electors no van votar l’SNP pel seu projecte independentista sinó per les polítiques socials que ha implementat des de la seva arribada al govern, l’any 2007.
Compte enrere // Ara Salmond té tan sols 333 dies —els que falten per a la celebració del referèndum— per seduir els seus votants no independentistes, i també els indecisos i els abstencionistes, i aconseguir capgirar el sentit d’unes enquestes que a grans trets atorguen un 45% al sí i un 35% al no, amb un 20% d’indecisos. Per aquest motiu, ahir, en la seva intervenció en el congrés anual de l’SNP, que se celebra a Perth, el primer ministre va focalitzar el discurs en les polítiques socials: “La independència és essencial per millorar l’atenció sanitària i l’educació, per fer d’Escòcia un país més just, el millor lloc per viure-hi”, va proclamar davant de dues mil persones. I, per vincular independència i progrés social, va voler enumerar algunes de les principals mesures que s’han aplicat a Escòcia des de la reinstauració del Parlament l’any 1999: “La descentralització ha permès millorar l’atenció a la gent gran, blindar per llei la NHS [la sanitat pública] i promoure un accés a l’educació basat en l’habilitat d’aprendre i no en la capacitat de pagar”.”Si amb un Parlament i un govern descentralitzats hem aconseguit tot això, ¿us imagineu què podem aconseguir amb la independència?”, va preguntar a un auditori completament entregat. Així, el primer ministre escocès es va presentar com a garantia de la preservació de l’estat del benestar a Escòcia enfront de les privatitzacions que es promouen des del Regne Unit i les polítiques neoliberals que s’implementen en molts països d’Europa. Quan acabi el congrés, totes les mirades estaran pendents del White paper, el full de ruta del govern escocès que es presentarà el 26 de novembre.
Article publicat al Diari Ara el 21/10/2013 // Foto: www.bbc.co.uk