A jutjar pel que es pot llegir, veure i escoltar en els principals mitjans de comunicació escocesos, el debat sobre el referèndum independentista del proper 18 de setembre es redueix a un joc reiteratiu de declaracions entre el Primer Ministre escocès, Alex Salmond, i representants dels polítics unionistes (laboristes, liberals o conservadors). Fins ara, la societat civil i els moviments socials no han trobat el seu espai en un debat acaparat i impulsat gairebé en exclusiva pels partits. És cert que tant els independentistes com els unionistes disposen de plataformes politico-civils —Yes Scotland per als primers i Better Together per als segons— que aglutinen partits i entitats de base social. A la pràctica, però, es tracta d’estructures institucionalitzades que es mouen al ritme que marquen els partits. Entre catalans i per entendren’s: Escòcia no diposa d’entitats equivalents a l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Ara bé, a mesura que s’apropa el referèndum apareixen noves veus que es reivindiquen en el debat, al marge dels partits. És allò que l’escriptor i analista polític de Glasgow Gerry Hassan ha volgut definir com la tercera Escòcia, en referència als moviments polítics i socials —principalment d’esquerres i pro-independència— que es desmarquen de les dinàmiques institucionalitzades. Els dos principals pilars d’aquesta tercera Escòcia són la Radical Independece Campaign, que aglutina ecologistes, exlaboristes i partits extraparlamentaris d’extrema esquerra, i el National Collective, un moviment eclèctic d’artistes que a pres força en les principals ciutats del país. (Aquest article continua al web del diari Nació Digital.)
Zara Gladman és una de les artistes habituals en els actes del National Collective. Nuclear Love, és una paròdia musical sobre la política nuclear i militar britànica.