Després de visitar la seu d’Amnistia Internacional al Marroc, en Marc Serena va constatar que per a algunes persones, l’Africà és un dels pitjors llocs on es pot nàixer. Quan va demanar de parlar amb el responsable de l’àrea de diversitat sexual d’aquesta ONG li van respondre: “Miri, nosaltres aquest tema no el toquem”. Queda clar, doncs, que si ets gai, lesbiana, transexual o intersexual al Marroc —i en molts dels països africans— hi tens totes les de perdre, perquè ni tan sols l’organització internacional més reconeguda en la defensa drets humans et tindrà en compte.
I aquest era el repte d’en Marc, donar veu als més dèbils del continent més dèbil. Per això va creuar l’Àfrica de nord a sud —del Caire a Ciutat del Cap— per descobrir-hi els amors prohibits i denunciar les injustícies que s’hi practiquen. Hi va invertir set mesos i el resultat és el llibre Això no és africà!, un títol adequat per retratar un continent on l’homosexualitat es considera una perversió occidental, importada pels colonitzadors.
En el seu anterior llibre de viatges — porta per nom La volta dels 25 i recull 25 entrevistes, a 25 joves, de 25 anys, de 25 nacionalitats— en Marc ja va demostrar la seva capacitat per garbellar qualsevol societat i descobrir-hi els personatges més apassionants. Ara ha anat més enllà, i ha aconseguit parlar amb una vintena d’homosexuals en un continent on gais i lesbianes s’amaguen sota les pedres. És cert que en els tres primers capítols el relat potser es perd en el context, en descripcions i dades estadístiques, però aviat el relat agafa volada amb històries que fan estremir —un infern d’agressions i amenaces— i d’altres que conviden a l’optimisme. Així, els drama de les presons, de pares que rebutgen fills, de la indefensió, es combina amb l’ambient més alegre i llibertí, però sovint igualment dur, dels cabarets algerians, dels preparatius del carnaval de Cap Verd o d’una festa de l’Orgull Gai a Sud-Àfrica liderada per un imam.
Llibres com aquest —escrits sense pressa, sense fer bandera del sensacionalisme, respectuosos i punyents quan cal— enalteixen l’ofici massa vegades desprestigiat dels periodistes. Llegiu-lo!
Deixa un comentari