Al campament antinuclear de Faslane hi ha festa. El menjador, una cabana tronada i decadent, feta amb fustes, que serveix també de cuina i d’espai comunal, està preparat per al sopar. La Michelle i la Joe s’han encarregat de deixar-ho tot a punt: hamburgueses vegetals amb patates, bròquil, pastanaga i amanida. A la paret, una pancarta on es pot llegir: “Benvinguts a casa, aturadors de combois”. El Jamie Watson és un dels primers a arribar. Fa poques hores que ha sortit de la comissaria. Ell, la Heather, el Francesco i la Bianka. “Vam aturar un comboi de camions carregat amb armament nuclear i hem estat quatre dies detinguts, acusats d’alteració de l’ordre públic i de resistència a l’autoritat”, explica. Avui és el primer dia que els quatre companys de lluita tornen al campament d’activistes antinuclears situat al bosc que voreja la base militar de Faslane, a la costa oest d’Escòcia, una trentena de quilòmetres al nord de Glasgow. En total, sis persones i onze caravanes velles, la major part, buides.
Durant més de tres dècades aquest campament, ara desgavellat i rònec, ha estat un destorb per als responsables de la política nuclear britànica. Les protestes contra els submarins amb armament nuclear d’aquesta base naval de l’exèrcit britànic van esdevenir un referent per a ecologistes i pacifistes dins i fora del Regne Unit. Quan es va crear el campament, al principi dels vuitanta, hi van arribar a viure fins a 30 persones. Però fa 15 anys les amenaces constants de desallotjament i l’augment de la pressió policial ho van complicar tot. Cada cop hi havia menys gent i la situació va anar de mal en pitjor fins que l’estiu passat va estar a punt de tancar.
Resistir fins al final // “El desmantellament es va plantejar en un moment delicat, en plena campanya per a la celebració del referèndum de la independència. Cal tenir en compte que el trasllat dels submarins amb armament nuclear és un dels temes polèmics del debat”, explica el Jamie. “En cas d’independència, el govern escocès s’ha compromès a retirar els submarins de la base naval de Faslane. Per tant, no podíem permetre que en un punt tan decisiu del debat aquest campament desaparegués”, afegeix. I, mogut per l’altruisme, el Jamie, de 32 anys, va deixar la feina d’auxiliar d’infermeria a Glasgow per instal·lar-se en una de les onze caravanes del camp. D’això ja fa gairebé un any. La Heather, de Polònia; el Francesco i la Bianka, d’Itàlia; la Michelle, de Bèlgica, i la Joe, d’Anglaterra, s’hi han afegit després.
Tots sis tenen clar que el resultat del referèndum serà clau per aclarir el futur de les armes nuclears. El sí no garanteix una solució total, però posaria les coses més fàcils. El complex militar de Faslane és un enclavament bàsic per a l’armada submarina britànica i la seva força de dissuasió nuclear. Per això el ministeri de Defensa britànic ja ha anunciat que la retirada dels submarins i les armes nuclears no serà fàcil, o, almenys, no tan fàcil com proposa el govern escocès: “Les negociacions seran complexes. S’hauran de valorar els costos econòmics, que seran molts, i també els problemes tècnics que se’n puguin derivar. Caldrà veure si és possible”. I per si les coses no fossin prou complicades, fa uns mesos el diari The Guardian citava una font anònima del govern del Regne Unit segons la qual, en cas d’independència, la retirada de l’armament nuclear s’inclouria en un paquet ampli de negociacions.
“Podria ser, per exemple, la contrapartida en la negociació perquè Escòcia pugui continuar utilitzant la lliura esterlina. Per tant, és obvi que des de Londres hi haurà pressions perquè el govern d’Edimburg renunciï als seus compromisos. Però per això som aquí, per assegurar-nos que el primer ministre escocès, Alex Salmond, compleix la seva paraula i no fa cap pas enrere”, comenta el Jamie en una conversa de sobretaula. La Heather, el Francesco, la Bianka i la Joe no l’escolten perquè estan entretinguts teclejant el mòbil, potser responent correus, potser escrivint whatsapps per explicar que estan bé, que ja han sortit de la comissaria. Es fa silenci i el Jamie també agafa el telèfon. Només la veu de la Michelle, que fins ara havia estat endormiscada en un dels sofàs de la cabana, trenca la tranquil·litat de l’ambient: “Nois, això no és un cibercafè!”
(Roger Cros/ Oriol Gracià / Diari ARA, 13/09/2014). Altres perfils de la sèrie: “Benvinguts a casa, aturadors de combois” – Escòcia. Retrats (1) // “Gaèlic escocès de ciència-ficció” – Escòcia. Retrats (2) // “Periodisme compromès” – Escòcia. Retrats (3) // “Més víkings que celtes” – Escòcia. Retrats (4) // Capellà i assessor de Mel Gibson – Escòcia. Retrats (5)