La Batalla de l’Ebre als fogons
RESTAURANT MIRAVALL, BATEA
“[…] que mengin llenties, com nosaltres. Em surten per les orelles. Putes llenties”. Aquestes paraules em van recordar a mon iaio que, pel que m’han explicat, va avorrir les llenties durat la Guerra Civil després de passar pel front d’Aragó. La frase és un fragment del conte La comuna de París de l’escriptora Míriam Cano, que tot just acaba de publicar La Breu; una conversa que recrea les cabòries de dos brigadistes desganats a punt de creuar l’Ebre per Campredó, el juliol de 1938, en una de les maniobres més mortíferes de la guerra.
El conflicte —especialment en les zones properes al front— feia difícil trobar carn, ous, sucre, fins i tot cigrons i fesols. Un dels pocs aliments que les tropes podien menjar amb certa regularitat eren les llenties, que es cuinaven bullides amb aigua i, si hi havia sort, amb alguna ceba. Les arengades salades, les sardines enllaunades provinents de Galícia, Noruega i Tailàndia (!), les sopes d’all —fetes amb restes de pa dur, aigua, oli i pebrot— i, de tant en tant, la xocolata, completaven la dieta que els havia de donar forces per lluitar en el camp de batalla.
Ara, més de setanta-cinc anys després de la Guerra i amb aquest substrat culinari com a punt de partida, el Ricard Vidal —cap de sala del Restaurant Miravall de Batea, a la comarca de la Terra Alta— i l’empresa Terra Enllà —especialitzada en el guiatge pels espais històrics de la Batalla de l’Ebre— han creat un ‘menú de guerra’ que combina l’arqueologia gastronòmica, la cuina d’autor, l’aposta pels productes de proximitat i certa voluntat didàctica.
El menú comença amb una crema freda, inspirada amb les sopes d’all. Una mica de pa sec, sobrassada, maçana i encenalls de formatge… i la destresa del Ricard Vidal que s’apropa a la taula per explicar als comensals el perquè de cada ingredient. De segon una curiosa llauna de sardina escabetxada acompanyada d’herbes aromàtiques i olives negres. L’àpat continua amb un plat de truita en suc, condimentada amb patata, una salsa farinosa i una mica de cansalada. I per tancar el menú: ranxo de porc, amb més carn que llegums, just a l’inrevés del que devia passar en època de penúries. L’oferta es completa amb unes postres de xocolata, un dolç preuadíssim entre els soldats, especialment entre els voluntaris de les brigades internacionals.
El restaurant Miravall de Batea i l’empresa Terra Enllà han creat un ‘menú de guerra’ que combina l’arqueologia gastronòmica, la cuina d’autor, l’aposta pels productes de proximitat i certa voluntat didàctica.
L’oli i els vins locals acaben de donar el toc genuïnament terraltí a la menjada. La major part de plats s’acompanyen de l’Az-Azeytun, un oli d’oliva verge extra 100% arbequí, afruitat i elaborat a Batea. Pel que fa als vins, la proposta de maridatge inclou dos caldos: per als plats més suaus, el Petit Almodí [Celler Altavins, DO Terra Alta], un negre jove, fresc, fet amb garnatxa, Syrah i Merlot, varietats que potencien les aromes de fruita vermella i espècies. En canvi, per al ranxo de porc —més contundent— un Naturalis Mer negre [Celler Cooperatiu de Batea, DO Terra Alta], que forma part d’una línia de vins ecològics de garnatxa negra i cabernet sauvignon, amb tres mesos de criança en bótes de roure francès.
PS: El menú forma part de la ruta El secret dels brigadistes de l’empresa Terra Enllà, un recorregut guiat per la serra de Pàndols —escenari dels enfrontaments més cruents de la batalla de l’Ebre— on s’amaga un monument erigit l’estiu de 1938 per les Brigades Internacionals en memòria dels soldats morts en batalla.
In Catalonia, the commemoration of that defeat will have a strong political signification. After that battle, Catalan institutions were abolished, Catalan language banned during public activities and people had to accept the authority of Phillip V de Bourbon, the new king of Spain. It is obvious, that it is not by chance that the Catalan autonomous government has decided to organise a referendum for the independence in 2014, just three centuries after the defeat. But in Scotland —where there will be a secession referendum this September 18th— almost no one gives political meaning to historical battles. « Contrary to Catalonia, in Scotland no one has ever denied our identity. And maybe because of that, we don’t use the history to have arguments and justify our politics”, claim Blair Jenkins, chief executive of YES Scotland pro-independence platform.
