Fa mesos que per a l’Scott Manson i la Sheena Jardine els dissabtes ja no són dies de feinejar per casa o sortir d’excursió. Des que es va anunciar la data del referèndum per la independència d’Escòcia ara fa un any i escaig, el cap de setmana el dediquen a treballar per la campanya del Sí. Com ells, molts voluntaris de la plataforma YesScotland al veïnat de Pentlands —al sud-est d’Edimburg— aprofiten els dies de pausa laboral per participar en algun porta a porta o per instal·lar una taula informativa en alguna cruïlla concorreguda del centre de la ciutat. Són fàcils de reconèixer perquè van vestits amb armilla blava —el color del Saltire, la bandera d‘Escòcia— i carreguen una bossa groga plena de fulletons amb arguments per la independència. I en un dels fulltons de mpà o flyers que reparteixen s’hi pot llegir: “La decisió que prenguis en el referèndum del 18 de setembre serà molt important per al futur del teu país i per tant cal que coneguis els arguments en favor i en contra. La línia editorial de la BBC i la major part de la premsa escocesa i britànica és propera al No. Per això et recomanem que busquis els arguments per la independència a internet. És lamentable, però és la realitat”. I a continuació proposen mitja dotzena de webs de diaris digitals i institucions.
“Els grans mitjans de comunicació estan en contra de la nostra opció”, aquesta és la sensació que tenen bona part dels independentistes escocesos cada cop que obren el diari, encenen la ràdio o pitgen el comandament del televisor. Una sensació que els crea malestar, sobretot si es té en compte que el No lidera les enquestes d’opinió sobre la intenció de vot en el referèndum. Però és una apreciació subjectiva o realment la premsa unionista acapara el protagonisme? “La campanya pel referèndum escocès és una campanya força inusual, perquè Escòcia no disposa d’una estructura mediàtica potent que defensi la causa independentista. No hi ha cap gran rotatiu explícitament nacionalista en la línia editorial. En un context de crisi i caiguda de vendes, són molts pocs els propietaris de mitjans que s’atreviran a posicionar-se a favor del canvi i en contra de l’status quo”, explica el periodista Blair Jenkins, que ha estat director de la cadena privada l’ScottishTV (STV), cap d’informatius de la BBC a Escòcia i que des de la meitat del 2012 és el responsable de la plataforma YesScotland que aglutina partits, sindicats i entitats ciutadanes pel Sí a la independència.
El periodista David Torrance —autor d’una desena de llibres sobre política escocesa i que escriu, entre d’altres, per al rotatiu britànic The Times, i els escocesos Herald Scotland i The Scotsman—, relativitza el posicionament ideològic dels diaris: “Els rotatius britànics i escocesos s’han posicionat en contra de la independència? Sí, en general hi estan en contra. Però la cobertura que fan del procés polític no és, ni de bon tros, tan esbiaixada com els independentistes asseguren. El Sunday Herald —l’edició dominical del Herald Scotland— és clarament proindependentista i gairebé tota la resta de diaris tenen molt bons columnistes a favor del Sí. La pluralitat de punts de vista està garantida a través dels articles d’opinió”. “Hi ha un fet desconcertant: segons les enquestes, entre un trenta i un quaranta per cent dels escocesos tenen clar que votaran a favor de la independència, però en canvi no hi ha cap diari que intenti cobrir les demandes d’aquests ciutadans. Com és que cap empresari hi veu un buit de mercat on fer negoci?”, es pregunta Lesley Riddoch, columnista de The Guardian i The Scotsman i experiodista de la BBCRadio i Channel 4. “Fan falta empresaris del país que apostin pels mitjans nacionalistes. Avui, tots els grans rotatius escocesos o bé són edicions per a Escòcia de diaris de Londres o bé són propietat d’empreses angleses o americanes. I, en general, Escòcia no és la seva prioritat”, afegeix. (Per llegir la resta de l’article podeu consultar la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Juny 2014 // Foto: Debat sobre el referèndum per la independència d’Escòcia organitzat per la BBC a l‘Adam Smith Theatre de Kirkcaldy)
Deixa un comentari