I justament per la interacció amb els intel·lectuals del seu entorn, aquesta és una biografia que més enllà del fet literari, retrata els anys de lluita antifranquista, de censura i textos clandestins, de presons i llibertats escapçades. I tot, explicat amb la veu narrativa de Montse Castellà que proposa un text a mig camí entre l’assaig i la memorialística, amb voluntat estètica i literària. Una biografia sui generis, que no s’estructura cronològicament, sinó per blocs temàtics que van des de les lectures i influències, fins als records d’estiu, les músiques inspiradores, els viatges, els amics i, òbviament, el seu llegat literari ordit, al principi, de poesia social, però que més tard també aborda temes com l’amor, el paisatge i els viatges, fins i tot des de la prosa. A més, Castellà aprofita la calidesa d’un model de llengua arrelat al sud de Catalunya -no només en la gramàtica sinó que també ho fa en el lèxic- i que posa damunt de la taula mots probablement allunyats dels parlars més generals de la llengua catalana, però encara molt vius a l’Ebre. Com diu la mateixa Zoarida Burgos sobre un relat de l’escriptor tortosí Manel Ollé: “Un espigolar d’antics noms oblidats, de sons feixucs i de noms tendres”.

Publicat a surtdecasa.cat el febrer de 2020