És difícil saber si els hiverns fan dures les guerres o les guerres fan durs els hiverns. El que està clar és que en temps de conflicte el fred és mal amic. A les acaballes de la II Guerra Mundial, entre gener i febrer de 1945, la neu i l’orografia alsaciana van complicar la vida a l’exèrcit aliat, que va suar per derrotar les tropes feixistes de Hitler. Aquella batalla coneguda com la poche de Colmar va devastar bona part dels pobles de la plana situats entre el semicercle que formen Munster al nord, Colmar al centre i Mulhouse més al sud, a tocar de la frontera de França amb Alemanya i Suïssa.
Fa unes setmanes, en una estada al nucli muntanyenc de Soultzeren —a casa de la Caroline i el Guillaume, uns amics alsacians— ens vam passejar per aquest tram de la conca del Rin. El paisatge estava nevat com aquell llarg hivern del 1945, amb l’avantatja que nosaltres ens el podíem mirar des de la finestra del menjador amb vistes directes sobre la vall de Munster i amb el ‘crec-crec’ confortable de la llar de foc de fons.
Avui aquest racó de França és conegut pel vi, els formatges i, a partir de Sant Nicolau, pels mercats de Nadal. És cert, que la petjada de la guerra —per poc evident— pot passar desapercebuda per als turistes que visiten la zona, tot i que a Turckheim hi ha el Musée mémorial des combats de la Poche de Colmar. L’últim dia, ja de tornada, hi vam fer parada aprofitant que en aquesta vila també s’hi celebrava una petita fira nadalenca. A més, a la Julie, que també s’havia unit a la trobada, li havien recomanat de visitar un celler de la zona i així és com, per atzar del calendari, vam acabar brindant amb vi alsacià el mateix dia que des d’Stockholm s’anunciava que el Premi Nobel de la Pau s’atorgaria a l’Unió Europea. Un guardó que reconeixia, precisament, el paper de l’Unió per consolidar la pau i evitar guerres com aquella que fa seixanta-cincs anys va destruir el sud d’Alsàcia i mig continent.
Musée de la bataille de Colmar Vallée de Munster Caves de Turckheim
Deixa un comentari