El crit de ‘Pazi Snajper!’ —’Vigileu, franctiradors!’— fa temps que no se sent a l’avinguda Mese Selimovica de Sarajevo, però vint anys després de l’inici de la guerra el rastre de les bales que van intercanviar els serbis, els croats i els musulmans de Bòsnia encara es pot resseguir fent una ullada per les parets dels edificis del ‘bulevard dels franctiradors’. El país viu en pau i a poc a poc intenta tancar ferides, però les tres comunitats continuen dividides, desconfiant i mirant-se de reüll, en un Estat políticament dèbil i econòmicament molt empobrit. I precisament, la desesperació per esquivar els cops de la crisi ha empès els bosnians a aparcar les diferències aparentment infranquejables, fins i tot entre els militars que des de l’abril de 1992 i fins el desembre de 1995 es van enfrontar en el camp de batalla.
Aquella Avinguda que fa anys es va erigir com a paradigma de la barbàrie i la divisió ètnica al cor de l’antiga Iugoslàvia, acull ara una protesta unitària d’un miler de veterans de guerra, sense distincions ideològiques ni culturals. I és que des del 22 de març exmilitars serbis, croats i musulmans arribats d’arreu del país fan torns en una vaga de fam a l’aire lliure, arraulits en una trentena de tendes de campanya per desafiar la fredor nocturna l’avinguda Mese Selimonica. Reclamen just davant del Parlament i la seu del Govern de Bòsnia-Herzegovina que se’ls pagui la pensió promesa per les autoritats.
“Fa més de vint mesos que esperem cobrar. Ens empara la llei i només demanem que el govern compleixi la legalitat”, lamenta Sehic Mujo, un exmilitar que amb 22 anys va arriscar la vida amb l’Armija, l’Exèrcit Bosniomusulmà. “Encara era a l’institut quan vaig començar a lluitar a la guerra i ara m’ho agraeixen d’aquesta manera?”, es pregunta no gaire lluny Stasko Bozic, qui havia format part de l’exèrcit Croat de Bòsnia (HVO). La seva situació és similar a la d’uns 1600 exsoldats rasos de les noves Forces Armades, un cos militar fundat l’any 2005 per integrar l’exèrcit bosniocroata, el serbobosni i el de la República de Bosnia-Herzegovina. L’any 2010, aquesta acció per professionalitzar i rejovenir les forces armades va obligar a prejubilar tots els combatents majors de 35 anys que a data del 23 de desembre de 1995 havien format part almenys durant deu anys d’un dels tres exèrcits enfrontats en la guerra. Però les pensions promeses en aquell moment mai no han arribat.
L’alarma va saltar fa quinze dies quan el President de la Junta de Ministres, Vjekoslav Bevanda, va presentar al Parlament un esborrany dels pressupostos del 2012 que no contemplava cap partida per sufragar el deute amb els veterans de l’exèrcit. “No hi ha més temps per perdre, no tenim ni per menjar. La situació és insostenible”, explica Rade Dzeletovic, representant dels militars serbobosnians a la taula de negociacions amb les institucions. El Govern ha assegurat que treballa per solucionar el problema, malgrat que és ben conscient que el seu marge de maniobra és molt limitat sobretot per l’estretor pressupostària que li exigeix el Fons Monetari Internacional en la negociació de nous préstecs. De fet, les dificultats econòmiques que viu el país, fan que des de l’executiu es prioritzi l’agenda estrictament política per davant de les necessitats socials. I si les dinàmiques no canvien, aviat la meitat de la població serà a l’atur i una quarta part dels gairebé quatre milions de ciutadans hauran de sobreviure per sota del llindar de la pobresa. I en aquest estira i arronsa, el deute de les pensions acumulades des del 2010 ja s’enfila fins als quinze milions d’euros.
Com a solució d’emergència, el President de la Junta de Ministres ha proposat transferir la gestió de les pensions a les dues entitats polítiques que formen el país: la Federació de Bòsnia-Herzegovina i República Srpska. “Aquesta decisió preveu, també, la reducció de les pensió en gairebé un 30%. Amb el que ens quedi no tindrem prou per mantenir la família. És per això que no aturarem la protesta. Els qui vam ser enemics durant la guerra, ara, ens hem unit per defensar una causa comuna”, sentencia Rade Dzeletovic davant la porta del Parlament. Entre declaracions creuades d’exmilitars i autoritats, els manifestants no tenen cap intenció de desmuntar les tendes de campanya del ‘bulevard dels franctiradors’, una avinguda que just vint anys després de l’inici del conflicte és al centre d’una nova guerra.
Reportatge publicat a La Vanguardia del diumenge 8 d’abril de 2012. // Text: Oriol Gracià // Fotos: Xose Quiroga (www.xosequiroga.com)