Aquests dies, un cop començada la verema, el soroll somort de les tisores dels viticultors i el del motor dels tractors ja ressona per tota la Terra Alta. I coincidint amb la recol·lecció del raïm, la Pili Sanmartin, del Celler Bàrbara Forés de Gandesa, ha iniciat un breu dietari a través de facebook. El primer dia l’ha escrit des de les partides de Les Comes d’en Bonet i La Sendroseta, d’on surt la garnatxa blanca del seu vi Abrisa’t. “Per anar-vos compartint, una mica més, el nostre dia a dia en un moment tan potent, com és el de la collita”, diu. Estigueu atents als seus apunts de camp; d’ella sempre n’aprenc coses boniques.
L’inici de la verema també ha coincidit amb la presentació del nou vi L’estació del celler Sant Josep Wines, de l’Agrícola de Sant Josep de Bot. Un cabernet souvignon (collita 2016) que demostra que més enllà de les les excel·lents garnatxes, a la Terra Alta també hi ha espai per als grans vins fets amb varietats ‘internacionals’. El periodista Ramón Francàs, el director de la cooperativa, Jaume Martí, i l’enòloga Amparo Amaro van glossar el vi amb aquella elegància de qui parla enamorat de la seua faena.
Aquest agost, he tastat per primer cop el vi Ma Iaia Cinta Orígens, un 100% garnatxa blanca del celler Josep Vicens de Gandesa. “Brisa marina, meló, anissos, tarongina i codony”, hi deia a la nota de tast. M’ha agradat el vi i m’ha agradat el lloc on me l’han servit. Perquè els germans Josep i Pau Vicens —la nova generació del celler que ronda la trentena— han convertit el pati interior de la casa en un racó acollidor, amb un petit escenari, per escoltar música en directe i gaudir del bon beure.
Fa dos setmanes, al celler Herència Altés, entre Batea i Gandesa, les notes musicals les va posar el cantautor Marc Parrot. Un concert acústic entre vinyes, a la posta de sol, amb la plana de La Sendrosa i les muntanyes del Port de teló de fons. I mentre Parrot interpretava Misteriosament feliç —que és una de les seues grans cançons— jo bevia una copa de La Serra Blanc 100% garnatxa blanca. I després d’assaborir el vi vaig pensar que el Marc Parrot tenia molta raó.
*Article publicat al Setmanari l’Ebre del 3 de setembre de 2021.
