Fa unes setmanes, a la Festa del Vi Novell de Bot que organitza l’Agrícola Sant Josep, em van presentar una parella jove. Crec que no passaven de la trentena. Ella austríaca, ell francès, si no recordo malament. Des de l’estiu que viuen en un mas a prop del poble, amb la voluntat d’adequar-lo com a celler. Van arribar a la Terra Alta amb el mateix objectiu que la reusenca Ruth Fullat i l’italià Marco Bernava, una altra parella que fa deu anys es va instal·lar als afores de Villalba dels Arcs per fundar-hi el celler Bernaví, un projecte italocatalà que ha agafat cos i que les darreres anyades ha donat alguns dels millors vins de la comarca. Però l’arribada de forasters s’ha viscut en paral·lel a l’aposta decidida pel territori de les noves generacions d’elaboradors de vi de la Terra Alta. Penso, per exemple, amb la Pili Sanmartín, del Celler Bàrbara Forès de Gandesa, que ha tornat al poble i amb la complicitat de sa mare, la Mari Carmen, ha creat l’Abrisa’t, un vi que respira autenticitat i que remet al saber ancestral de la pagesia terraltina. Penso, també, amb el Francesc Frisach, del Celler Frisach de Corbera, que a més d’elaborar vins és un dels joves protagonistes de la col·lecció de llibres Retrats de vi que ha escrit la periodista Ruth Troyano per donar fe de la vitalitat del sector del vi català.
“La Terra Alta, juntament amb l’Empordà, és una de les zones vinícoles de Catalunya emergents. Els elaboradors han canviat rutines, han creat vins nous i, a més a més, ha sorgit una generació jove que explora nous camins. Gràcies a aquests joves, la comarca és cada cop més coneguda a dins i a fora del país”. M’ho comentava el cap de setmana passat a Sardenya la periodista gandesana Eva Vicens, que és directora dels premis Vinari i que també ha estat jurat del Concurs de Garnatxes del Món que s’ha celebrat entre les ciutats sardes de l’Alguer i Càller. Tot plegat convida a l’optimisme i certifica que les paraules que Josep Pla va escriure ja fa uns anys sobre la Terra Alta —“És un país llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada”— han caducat. L’anàlisi de l’escriptor de Palafrugell ja no té cap sentit en un territori que l’abril de l’any vinent es proposa el repte d’organitzar el Concurs de Garnatxes del Món. (Article publicat a l’Ebre del 17 de febrer del 2017)
