La monarquia britànica és tan anglesa com escocesa. I per deixar-ho clar, Elisabet II va aprofitar la celebració del 60è aniversari de la seva coronació –fa tot just un any– per fer-se un dels seus retrats oficials en un camp de les Terres Altes escoceses, prop del castell de Balmoral, la residència d’estiu de la casa reial britànica. La reina es va vestir amb una capa verda de l’Orde del Card de la cavalleria escocesa, sobre la qual sobresortia la creu blanca de Sant Andreu, patró d’Escòcia. Una posada en escena per remarcar els vincles de la casa reial amb el país dels llacs i les bandes de gaiters. De fet, Elisabet II és descendent directa de Maria Stuart, reina dels escocesos. A més, al segle XIX la seva rebesàvia, la reina Victòria I, va fer construir el castell de Balmoral, va posar de moda el tartan –la tela de quadres– i va recuperar els Highland Games, les competicions de jocs tradicionals escocesos. De retruc, les famílies més riques de Londres van començar a adquirir propietats al nord d’Escòcia per passar-hi les vacances d’estiu. “La reina forma part del nostre paisatge, ens l’estimem i encara que els escocesos decidim que volem marxar del Regne Unit no crec que res canviï. Són massa anys de vincles, especialment a Braemar, on des del 1848 cada any el cap de la casa reial ha vingut a inaugurar la celebració dels Highlands Games. Quina necessitat tenim de renunciar-hi?”, es pregunta Bill Ferguson, un banquer jubilat del poble de Braemar, al comtat de Balmoral.
Curiosament, el primer ministre escocès, Alex Salmond, que durant la joventut va fer gala del seu republicanisme, defensa tesis semblants. I per això l’executiu apostaper mantenir la reina Elisabet II com a cap d’estat en una hipotètica Escòcia independent. Ara bé, els dissidents no han trigat a aparèixer, fins i tot en el si del Partit Nacionalista Escocès, el partit de govern. “Tot i l’estima que alguns escocesos puguin mostrar per la reina, Escòcia és majoritàriament republicana”, assegura amb contundència Colin Fox, sociòleg i líder del Partit Socialista Escocès. “La decisió d’Alex Salmond d’apostar per la monarquia és estratègica i fins a cert punt va en contra dels principis ideològics del seu partit”.
Imatge de continuïtat // Però, segons les enquestes, els nacionalistes encara no han pogut construir una majoria independentista i el primer ministre creu que apostar per la monarquia pot suavitzar el discurs rupturista i així oferir una imatge d’aparent continuïtat per seduir els indecisos. “En tot cas, més enllà de l’estratègia d’Alex Salmond, entre els polítics independentistes, ja sigui del partit nacionalista, socialistes, ecologistes o alguns laboristes, hi ha consens per obrir el debat monàrquic només un cop s’hagi guanyat el referèndum”, afegeix Fox. Els últims sondejos sobre la valoració ciutadana de la monarquia es van publicar fa un any coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la coronació d’Elisabet II. Llavors, segons l’estudi del grup d’opinió British Future, el 41% dels escocesos deien que estaven orgullosos de la reina, una xifra discreta comparada amb el 80% dels anglesos, però gens menyspreable en el joc d’equilibris electorals. És una de les possibilitats, doncs, que en un futur no gaire llunyà Escòcia passi a engrandir la llista dels setze països que tenen la reina britànica com a cap d’estat, des d’Austràlia fins al Canadà, de Nova Zelanda a Jamaica. (Diari ARA, 10/06/2014)