Els retrats de John Grant (pare), George Grant (fill), George Grant (nét) i George Grant (besnét) ocupen una de les parets principals del centre d’acollida de visitants de la destil·leria de whisky Glenfarclas. Tant de quadre no és casual: pretén deixar clar que en aquesta empresa el pes familiar compta, i molt. De fet, és una de les últimes destil·leries d’Escòcia que continua en mans de la saga fundadora. “Els últims anys, a poc a poc, les grans multinacionals del licor han anat comprant les destil·leries d’Escòcia. Nosaltres no hem volgut entrar en el joc, i t’asseguro que hem rebut moltes ofertes. Però des que Glenfarclas es va fundar, el 1836, sempre ha sigut propietat de la mateixa família”, explica orgullós George Grant, que és la sisena generació de la saga.

En aquesta plana pròxima al poblet de Ballindalloch, a la falda del Ben Rinnes, al nord d’Escòcia, una de les tradicions escoceses més arrelades resisteix així l’embat de les dinàmiques de la globalització empresarial. Glenfarclas, que significa vall verda en gaèlic, s’hi ha erigit com a paradigma de la resistència. “No tothom vol prendre un cafè a l’Starbucks, ni menjar una hamburguesa al McDonald’s. Amb això vull dir que és perfectament possible sobreviure com a empresa familiar. I és que potser com a resposta a la producció massiva en cadena, cada cop hi ha més gent que busca licors artesanals, begudes molt singulars. I si ofereixes un producte de qualitat, tard o d’hora sempre hi haurà algú disposat a comprar-lo, només cal fer una mica d’atenció al màrqueting”, comenta George Grant.

Malgrat que la major part de destil·leries estan en mans foranes, per a l’economia escocesa el whisky és un negoci cabdal. Genera al voltant de 35.000 llocs de treball -directes i indirectes-, uns beneficis aproximats de 4.300 milions a l’any i és el tercer sector productiu més important del país. “El negoci funciona, hi ha futur i cada vegada estem presents en més mercats internacionals. El problema és la incertesa política que viu Escòcia en aquests moments”, afirma Grant. Moltes inversions en el sector s’han paralizat i els empresaris estan pendents del que pugui passar en el referèndum de la setmana vinent. “Cal saber com es regularan les relacions econòmiques amb la resta del Regne Unit en cas d’independència, si formarem part de la Unió Europea o no. Són respostes que de moment no tenim i que poden condicionar el futur del nostre negoci”, afegeix.  L’any 2000 George Grant va començar a treballar a l’empresa familiar -després d’una estada de cinc anys en una destil·leria de Hong Kong-, i des de llavors el mercat del whisky ha evolucionat a un ritme accelerat. “Fins fa pocs anys la nostra feina de promoció se centrava en països com França, Espanya i Itàlia, juntament amb la resta del Regne Unit. Però avui dia la nostra atenció està centrada en mercats com el Japó, la Xina, Rússia o alguns estats de Centreamèrica. És allà on concentrem el nostre creixement d’exportacions. El 90% de la nostra producció se’n va fora del Regne Unit”.

Com que és una empresa petita, Glenfarclas no distribueix directament el seu whisky, sinó a través d’empreses que tenen la seu a Anglaterra. “A més, el Regne Unit disposa d’ambaixades eficaces i influents a tot el món que ajuden a promocionar els productes britànics, entre ells el whisky. Per tot plegat hi ha molts empresaris del sector reticents a trencar la unitat”, reconeix Grant. I per complicar-ho encara més, la permanència dins de la Unió Europea és incerta tant per a una eventual Escòcia independent com per al Regne Unit. Des de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, a finals dels anys cinquanta, el whisky escocès s’ha beneficiat del comerç amb països del continent. Per tot plegat, Grant admet que està molt a l’expectativa del que pugui passar després del 18 de setembre.Però una cosa sí que té clara: “Hem estat fent whisky durant gairebé 200 anys i, tant si Escòcia és independent com si no, segur que continuem el negoci a la falda del Ben Rinnes. És un racó privilegiat, segur que no ens en mourem”.

(Roger Cros/ Oriol Gracià / Diari ARA, 13/09/2014). Altres perfils de la sèrie: “Benvinguts a casa, aturadors de combois” – Escòcia. Retrats (1) // “Gaèlic escocès de ciència-ficció” – Escòcia. Retrats (2) // “Periodisme compromès” – Escòcia. Retrats (3) // “Més víkings que celtes” – Escòcia. Retrats (4) // Capellà i assessor de Mel Gibson – Escòcia. Retrats (5)