Els arrossos, el polp a la brasa amb patates i oli de xistorra o els canelons d’albergínia i escalivada que cuina el Carles Griñó fan venir salivera. Si a més, te’ls serveixen a la terrassa del restaurant ‘Lo Parque’ de Tivenys –entre els plataners i els xops del bosc de ribera que gairebé toquen l’Ebre– l’experiència és còsmica. I res és fruit de la casualitat. Després d’un periple pels millors restaurants del país (l’Abac i el Saüc de Barcelona, el Celler de Can Roca de Girona, Les Magnòlies d’Arbúcies i l’Arzak de Sant Sebastià), fa gairebé dos anys el Carles va decidir tornar a casa a rebuscar entre les arrels familiars i gastronòmiques. Després d’una remodelació, l’estiu passat Griñó es va posar al capdavant del restaurant ‘Lo Parque’ de Tivenys.
La cuina del xup-xup és una de les seues debilitats. “Jo vaig aprendre a cuinar amb les dues iaies. Recordo com feien l’arròs caldós en bacallà, fesols, baldanes i espinacs. Jo vull posar en pràctica les receptes de tota la vida, les del xup-xup, amb productes de proximitat. Això sí, amb una mirada moderna i actualitzada”, em comentava temps enrere mentre preparava una entrevista per a la revista l’Estel. Per això, els plats frescos de l’estiu a l’hivern s’alternen amb una carta que dóna protagonisme a la forquilla, però també a la cullera: olla barrejada amb fideus, fesols i arròs amb baldanes, arrossos caldosos elaborats amb la varietat marisma del Molí de Rafalet, escabetx de conill, vedella cuita a baixa temperatura amb una quenelle de patata, costella de porc a les herbes aromàtiques —farigola i romaní— i peus de porc desossats amb compota de poma al forn i romesco picant.
Després d’un periple pels millors restaurants del país, fa gairebé dos anys el Carles va decidir tornar a casa a rebuscar entre les arrels familiars i gastronòmiques.
I atenció amb els maridatges. En la carta de vins hi predominen els de la Terra Alta. En podem destacar dos d’especialment atractius per als amants del vi audaços i curiosos. Dues garnatxes blanques: el Mesies (Celler Ecovitres de Vilalba dels Arcs) i el Merian (Cellers Tarroné de Batea) uns vins que no s’apunten tant al corrent de les garnatxes fresques, sinó als vins complexos, amb notes de fulla seca, d’herbes aromàtiques com el romaní i camamilla. (Foto: Josep Piñol)