El matí de l’onze de setembre del 1297, els soldats de l’Exèrcit d’Anglaterra ja s’havien instal·lat al sud del riu Forth, en una zona d’aiguamolls als afores de la ciutat escocesa de Stirling. Entre genets, arquers i, sobretot, cossos d’infanteria, s’hi podien comptar al voltant de 13.000 homes. I mentre els anglesos es preparaven per a la batalla, des del turó d’Abbey Craig, a l’altra banda del riu, William Wallace es mirava el desplegament militar de l’enemic des de la distància i amb serenitat. Ells, els escocesos, només disposaven de 2.300 homes —la major part, pagesos i amb poca formació militar—, però a Wallace ni la inferioritat numèrica ni la manca de recursos no li feien cap por.
Per als d’Anglaterra, batre un exèrcit mal preparat que ni tan sols arribava als 3.000 soldats havia de ser bufar i fer ampolles. Algú dubtava de la victòria d’una de les forces militars més ben preparades d’Europa? Amb aquests fums al cap, l’Exèrcit anglès s’havia pres aquella batalla com un simple tràmit. I estaven tan convençuts que aixafarien la revolta escocesa, que el rei Eduard I d’Anglaterra ni tan sols s’havia desplaçat a Escòcia: enfeinat amb les seves campanyes militars a França, havia delegat aquella feina a John de Warenne, comte de Surrey, i a Hugh de Cressingham, un aristòcrata gras i corpulent que gestionava les finances del rei. Però no tots els anglesos tenien clara la victòria. Walter de Hemingford, un dels cavallers de l’Exèrcit, vadetectar errors en la planificació de l’atac i així ho va fer saber als seus superiors: “Senyors, ja sabeu que per arribara l’enemic caldrà creuar el riu per un pont de fusta estret i perillós. Doneu-me només cinc-cents homes a cavall I alguns a peu, i organitzaré l’atac al flanc enemic des de la nostra vora del riu, per cobrir-vos. Així ens assegurem que podreu creuar el pont amb seguretat”. Però Hugh de Cressingham se’l va mirar amb menyspreu i va respondre amb to arrogant: “Per què cal retardar encara més la Guerra i malgastar els diners del nostre rei amb noves estratègies? Tenim pressa, deixa’ns lluitar, és el nostre deure”. (Continua a la revista Sàpiens núm. 138 (Gener 2014) // Imatge: www.educationscotland.gov.uk)
Deixa un comentari