“Aquesta imatge romàntica que des del segle XIX projecta Escòcia no s’adiu gaire amb la nostra manera de fer. Els escocesos som extremadament pragmàtics quan es tracta de prendre decisions polítiques i crec que ni l’èpica dels herois nacionals, ni les batalles de fa set-cents anys condicionaran el vot en el referèndum de la independència del setembre”, explica Fiona Wats, historiadora de la universitat de les Highlands and Islands i especialista en història medieval. Però malgrat aquest pragmatisme del qual fan gala els escocesos, a només tres mesos de la consulta és molt fàcil caure en la temptació de buscar tot tipus de connotacions èpiques i identitàries en qualsevol commemoració històrica. I el debat ja està obert: demà dilluns es compleixen 700 anys exactes de la Batalla de Bannockburn, un dels enfrontaments clau de la primera Guerra de la Independència que el 23 i el 24 de juny del 1314 va acabar —almenys per unes dècades— amb les ingerències de l’exèrcit anglès sobre Escòcia. I no és gens casual, doncs, que coincidint amb l’efemèride surti al mercat una nova edició de col·leccionista en DVD i Blue-ray del film Braveheart, que el 1995 va portar a la gran pantalla la vida de William Wallace, un dels herois medievals escocesos de les primeres guerres de la independència.
Amb aquesta pel·lícula, l’actor i director australià Mel Gibson va posar Escòcia sobre el mapa. El film es va endur cinc premis Oscar i, ja a l’època, va encetar un intens debat polític al Regne Unit. Polèmica a les dues bandes Des de Londres van acusar la pel·lícula de racista, perquè mostrava uns anglesos com a bàrbars i fracassats, contra els escocesos forts i heroics. Els escocesos, per contra, es van queixar de la frivolitat i la falta de rigorositat amb què s’havia tractat un dels seus herois nacionals. I és que Gibson es va prendre moltíssimes llicències: des de la cara pintada del protagonista fins al vestuari, les localitzacions i les relacions de parentiu dels personatges. Això va molestar alguns historiadors que temien que amb els anys aquella ficció s’acabaria superposant als treballs acadèmics. “Recordo que vaig anar a veure la pel·lícula i just al principi hi vaig detectar un error en una data. Res tenia a veure amb la realitat històrica i, simplement, vaig decidir gaudir del film des del punt de vista cinematogràfic”, explica Wats. Per a ella, el problema és que molts “van acabar pensant que aquella era una pel·lícula acurada, una descripció rigorosa del passat”, es lamenta. Gibson s’ha hagut de justificar més d’un cop davant la falta de rigor històric del film. “Hi ha poques fonts fiables sobre la història de William Wallace. Les biografies que se n’han escrit des del segle XV en fan un retrat absolutament mitificat, per tant si esteu buscant un compendi complet de la vida real de Wallace no el trobareu. La meva intenció no era fer cap pel·lícula acurada, només volia explicar una història segons els paràmetres de la narrativa i el llenguatge cinematogràfic”, deia l’actor a la revista Empire.
En tot cas, els que a l’època es van fregar les mans van ser els professionals del sector turístic. Perquè malgrat que la major part d’escenes es van rodar a Irlanda, l’estrena va disparar l’afluència de turistes a Escòcia, sobretot als afores de la ciutat de Stirling, a l’antic camp de batalla on l’11 de setembre del 1297 William Wallace va derrotar l’exèrcit anglès. És, a més, una de les cintes preferides del primer ministre escocès, Alex Salmond. “Braveheart és un gran film, ben valorat pels acadèmics de Hollywood, però no crec que tingui res a veure amb el que està passant a Escòcia en el present”, ha explicat més d’un cop Salmond.Tot i així, la tensió política que es viu al país, on ni el sí ni el no a la independència tenen garantida una victòria en el referèndum del 18 de setembre, ha fet que els unionistes hagin acusat el govern d’apel·lar a l’èpica de la història per motivar el vot a la independència. ¿És casual que el referèndum se celebri el mateix any del 700 aniversari de la Batalla de Bannockburn? “El referèndum es va preveure per al 2014, al final de la legislatura actual, perquè el primer ministre necessitava guanyar temps per construir una majoria independentista consistent. Hi pot haver altres interpretacions, però sempre seran secundàries”, explica Gerry Hassan, investigador en polítiques culturals de la Universitat de l’Oest d’Escòcia.
“A més, per a la major part d’escocesos la història no té gaires connotacions identitàries. La repressió que des del segle XVIII els anglesos han exercit sobre els escocesos sempre ha estat vinculada a les diferències de classe social i al control de l’economia, però gairebé mai ha estat repressió identitària. Escòcia mai ha deixat d’existir com a nació, ningú li ha negat la identitat i, per tant, a Salmond no li cal apel·lar a les batalles medievals ni als herois nacionals per guanyar vots”, afegeix. Així, el pragmatisme continua imperant al debat polític sobre el referèndum d’independència. (Diari ARA, 22/06/2014. Fotos: Fotograma de ‘Braveheart’ // Museu de la Batalla de Bannockburn – Servie de premsa)